La veritat és que des de ben petit escolto aquest tipus de música. El primer record que tinc és d'un diumenge, quan sempre feiem dissabte i a la sala d'estar posàvem la ràdio i, com que jo era petit i no podia ajudar gaire, rondava per tota la casa i anava sentint les cançons que emetien. Una d'elles era "It's my life", de Bon Jovi. Va ser allò escoltes un tema però com que no saps el seu grup ni el grup al qual pertany, la deixes estar. El cas és que un temps més tard la vaig tornar a sentir, i li vaig demanar al meu germà el nom de la cançó. I quan em va dir com es deia, vaig començar a escoltar-la mil cops, fins que l'avorria, i després vaig anar buscant més temes d'aquest grup, inclosos altres grups. Cal dir que el meu germà és dels que escolta Simple Plan, Sum 41 o Green Day, i no li agrada el rock antic, però just aquest grup sí que el seguia, i em va enganxar el "vici". Les primeres cançons que vaig sentir d'aquest grup van ser (a part de l'abans esmentada) "Have a nice day" i "Story of my life". Aquesta última és, a dia d'avui, la meva cançó preferida.
Una de les coses que m'agrada més del rock és que et pot transportat a qualsevol lloc, et pot transmetre diferents emocions, sensacions..., per exemple, quan escolto "Sweet home Alabama" el primer que em ve al cap és l'estiu. També hi ha cançons que et transmeten seguretat o motivació, d'altres que et permeten reflexionar i adonar-te de les coses..., realment és indescriptible com em sento quan em poso els auriculars i m'aïllo del món gràcies a la música. És una experiència única. A més, no és tan sols la melodia que està bé, sinó que la lletra també és genial.
Recordo, quan era petit que, quan sentia "It's my life", em feia por, ja que la introducció em feia pensar en monstres o d'altres criatures o situacions relacionades amb el terror. Quan penso en aquells temps em sento una mica inútil i ric de mi mateix, però és un clar exemple per demostrar que una simple cançó pot donar lloc a mil i una històries.
